Han passat les eleccions. Zapatero les ha guanyat. El PSC ha millorat els resultats. El catalanisme en el seu conjunt ha perdut pistonada. Quin panorama, oi? I la pregunta que em ve al cap és: I ara, què?. No és fàcil saber que cal fer en una situació com aquesta. En qualsevol cas el que és important és ser persistent, que ningú pensi que el que ha passat és el final de res. Els catalans hem de seguir reafirmant dia a dia la nostra identitat com sempre hem fet. Cal ser constants en la nostra lluita per la llibertat i hi tot tenim dret. És cert que caldrà fer una profunda reflexió en tot el catalanisme polític i pensar que cal encarar el futur amb idees i estratègies renovades. En seguirem parlant...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola. Con permiso, me expreso en castellano:
La pena,, como dijiste en la entrada anterior, es el bipolarismo político existente en España, lo cual, al ciudadano ignorante, como yo, no nos deja muchas opcíones de voto.
Enhorabuena por tu blog, y mucho ánimo para mantenerlo vivo. Te leeré a menudo, aunque no tengo tan claro que pueda comentar demasiado, si la "línea editorial" continúa por derroteros políticos, terreno totalmente abrupto para mi.
Gràcies Javi pel teu interès.
Publica un comentari a l'entrada