Reprenem el fil

Després de molt temps sense escriure res en aquest espai, potser ha arribat el moment de tornar-ho a provar. En les properes setmanes tinc la intenció d'actualitzar i reactivar aquest bloc. Som-m'hi!

Bones Vacances a tothom.

Bé, s'acosten vacances, arriba l'agost i és hora de parar les màquines i agafar forces pel nou curs polític i personal que cadadscú de nosaltres haurà de començar. Bones vacances a tothom i esperem que els núvols que ara veiem en l'horitzó del país (llengua, finançament, recurs estatut,...) s'hagin començat a esvair el proper setembre. Fins ben aviat!!

Ara el finançament

Ja hi tornem a ser...ara toca el finançament. Tornarem a deixar-nos a enredar o plantarem cara i direm que ja n'hi ha prou, que a Catalunya també hi ha probres, que l'allau inmigratori que hem sofert ens obliga a dedicar molts més diners a sanitat i educació i que, que caram, són els nostres diners i tenim dret a decidir amb qui i fins on volem ser solidaris. No ens podem permetre una negociació llarguíssima que no ens acabi portant enlloc amb la conseqüent frustració que això pot provocar. El catalanisme no pot seguir desorientat, hem de fixar clarament els nostres objectius i no defallir fins a aconseguir-los. Som-hi!

I ara, què?

Han passat les eleccions. Zapatero les ha guanyat. El PSC ha millorat els resultats. El catalanisme en el seu conjunt ha perdut pistonada. Quin panorama, oi? I la pregunta que em ve al cap és: I ara, què?. No és fàcil saber que cal fer en una situació com aquesta. En qualsevol cas el que és important és ser persistent, que ningú pensi que el que ha passat és el final de res. Els catalans hem de seguir reafirmant dia a dia la nostra identitat com sempre hem fet. Cal ser constants en la nostra lluita per la llibertat i hi tot tenim dret. És cert que caldrà fer una profunda reflexió en tot el catalanisme polític i pensar que cal encarar el futur amb idees i estratègies renovades. En seguirem parlant...

On anem?

Som a les portes d'unes noves eleccions i ja veiem com van les coses. La bipolarització creixent entre el PP i el PSOE ofega les opcions més modestes o les que tenen un àmbit d'influència més reduït. Així els partits catalans tenen dificultats per a fer-se presents en el panorama electoral i sembla que la lluita electoral es redueixi a dos partits, partits, cal dir, que no tenen cap intenció de fer gran cosa per Catalunya i la seva gent. Uns s'han dedicat atacar-nos directament per tal d'aconseguir vots a Espanya, els altres, tot i voler fer-se el simpàtic , han acabatv enganyant-nos i han actuat de manera irresponsable i frivola. Ens voldran fer creure que no són el maateix, però tot es redueix a una qüestió de formes, i el resultat el de sempre: no es respecta la voluntat dels catalans i s'impedeix sistemàticament el desenvolupament del nostre autogovern. Podem donar suport a aquests partits espanyols? Podem seguir acceptant que ens maltractin d'aquesta manera? La resposta és evident: NO. Només donant el nostre vot a partits d'estricta obediència catalana aconseguirem fer-nos sentir a Espanya i ens guanyarem el respecte que mereixem.